En el panorama legal de Catalunya, s’ha gestat un canvi significatiu en la regulació dels lloguers d’habitatge, amb implicacions importants tant per a arrendadors com arrendataris. El Govern de la Generalitat va anunciar recentment l’aprovació d’un Decret llei destinat a ampliar la contenció dels preus dels arrendaments temporals i residencials una mesura, que es realitza a l’empara de la Llei Estatal pel Dret a l’Habitatge.
Què implica aquesta nova regulació?
Amb aquesta nova regulació s’expandeix el control sobre els preus dels lloguers, posant especial focus en els arrendaments temporals amb la finalitat d’evitar la pràctica d’alguns arrendadors de declarar com a temporals contractes que, en la pràctica, són permanents en una estratègia que els permetia evadir el límit de preu màxim establert per l’índex de referència.
Amb la implementació d’aquest Decret llei, es busca bandejar aquesta pràctica i així s’equiparan els denominats lloguers temporals com els conclosos per motius laborals, educatius o mèdics, amb els lloguers destinats a satisfer les necessitats d’habitatge permanent.
Distinció entre lloguer de temporada i permanent
Conforme al nou Decret llei, els arrendaments amb propòsits temporals que cobreixin necessitats d’habitatge permanent estaran subjectes a les mateixes limitacions que els lloguers de llarga durada. D’altra banda, els lloguers recreatius i vacacionals no es veuran afectats, per ser arrendaments de temporada quedant fora de l’àmbit d’aplicació de la norma.
Així doncs, per a evitar possibles conflictes legals i assegurar el compliment de les regulacions vigents serà essencial que els arrendadors especifiquin en el contracte clarament el destí i ús que l’arrendatari donarà a l’habitatge arrendat.
Regulació de lloguers d’habitacions
L’abast d’aquesta nova llei no es limita únicament als lloguers d’habitatges complets, sinó que també abasta els lloguers d’habitacions. En aquest sentit, els arrendadors han d’assegurar-se que el cost total de totes les habitacions no superi el límit establert per a l’habitatge en el seu conjunt. Aquesta disposició busca evitar que s’eludeixin les regulacions en desglossar el lloguer en unitats més petites.
Per exemple, en un pis amb tres habitacions el cost total de les quals és de 900 euros mensuals segons l’índex de referència, el preu màxim per a cada habitació individualment seria de 300 euros, mantenint així el límit establert per la llei.
Aplicació de l’índex de preus
L’Índex de Preus, implementat el març passat, és una eina fonamental en l’aplicació d’aquestes regulacions. S’aplica en zones declarades com tensionadas, enteses com aquelles on els preus de lloguer han experimentat un augment sostingut en els últims anys. Aquest índex serveix com a referència per a determinar la quantia dels nous contractes d’arrendament i serà d’obligat compliment quan l’habitatge pertanyi a un propietari que tingui la consideració de “gran forquilla” o quan l’habitatge no hagués estat llogada en els cinc anys precedents.
En la signatura de nous contractes, l’aplicació del rang alt o sota de l’índex dependrà de la negociació entre inquilí i propietari, però mai podrà superar el preu de l’últim contracte si l’habitatge ha estat llogada en els últims cinc anys.
L’ampliació de la regulació dels lloguers a Catalunya representa un pas significatiu a considerar i és fonamental que tant propietaris com inquilins estiguin al corrent d’aquestes noves disposicions i compleixin amb les seves obligacions legals per a evitar possibles conflictes en el futur.