El sistema tributari a Espanya, amb les seves peculiaritats regionals, sovint dona lloc a diferències significatives en la tributació de la riquesa entre comunitats autònomes. Aquestes disparitats poden ser objecte de debat i preocupació. En aquest article, explorarem les opinions dels economistes del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF) sobre com abordar aquesta qüestió i aconseguir una major igualtat en la tributació de la riquesa en tot el país.
La problemàtica de la desigual tributació de la riquesa
Segons els economistes de REAF, la cessió de la capacitat normativa en l’impost sobre el patrimoni a les comunitats autònomes ha portat a diferències significatives en la tributació de la riquesa entre les regions. Aquestes diferències, argumenten, no han d’utilitzar-se per a competir fiscalment a la baixa, sinó per a garantir que els tributs no penalitzin a uns certs contribuents per triar residir en una comunitat en lloc d’una altra.
Recomanacions de REAF per a abordar la desigualtat
Els economistes de REAF fan recomanacions clau per a abordar aquesta desigualtat en la tributació de la riquesa:
- Supressió de l’impost de patrimoni o limitació de la regulació autonòmica: REAF suggereix la supressió de l’impost de patrimoni o, almenys, evitar que les hisendes autonòmiques ho regulin. Aquesta mesura ajudaria a homogeneïtzar la tributació en tots els territoris.
- Homogeneïtzació de la base imposable i el mínim exempt: En cas de mantenir l’impost de patrimoni, REAF advoca per homogeneïtzar la base imposable i el mínim exempt en totes les comunitats autònomes. Això ajudaria a evitar diferències significatives en la tributació de la riquesa.
- Limitació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes: Per a evitar disparitats excessives, REAF proposa limitar la capacitat normativa de les comunitats autònomes a la tarifa, deduccions i bonificacions, dins d’uns certs límits.
L’impost de solidaritat a les grans fortunes
Per a reduir les desigualtats, el Govern va establir temporalment l’impost de solidaritat a les grans fortunes com un complement a l’impost sobre el patrimoni. Aquest impost es va aplicar a persones amb més de tres milions d’euros i va anul·lar les bonificacions en algunes comunitats. Encara està pendent definir si aquest impost es mantindrà de manera permanent o desapareixerà després de 2024.
Desigualtat en l’impost de successions i donacions
L’impost de successions i donacions és un altre aspecte que contribueix a la disparitat en la tributació de la riquesa. REAF destaca que els fills hereus menors de 21 anys pràcticament no paguen per successions en cap comunitat. Només si l’hereu és el cònjuge, descendent o ascendent (major de 21 anys) es paga relativament poc en algunes comunitats.
En el cas de l’impost de donacions per a cònjuges, descendents i ascendents, comunitats com Andalusia, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, la Comunitat de Madrid, la Regió de Múrcia, La Rioja i la Comunitat Valenciana pràcticament eximeixen als contribuents de pagar.
Reforma proposada per a evitar la desigualtat
Per a mantenir l’equitat i no penalitzar l’esforç i l’estalvi, REAF advoca per reformar aquests impostos. Proposen establir dos tipus impositius: un relativament baix per a parentius pròxims i un altre més alt aplicable a parentius més distants en termes generals. A més, suggereixen establir marges mínims i màxims en els quals les comunitats autònomes puguin exercir la seva capacitat normativa.
La desigual tributació de la riquesa en les comunitats autònomes és un tema complex però crucial en el panorama fiscal d’Espanya. La necessitat d’abordar aquestes disparitats i promoure una tributació més equitativa és evident. Les propostes de REAF plantegen opcions interessants per a aconseguir una major igualtat en la tributació de la riquesa en tot el país. La implementació de reformes fiscals ben pensades i equitatives pot ser fonamental per a avançar cap a un sistema tributari més just i eficient.