El nou capítol de l’impost de plusvàlua municipal: una mirada a la recent sentència del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem ha afegit un episodi més al serial jurídic que ha envoltat a l’impost de plusvàlua municipal durant anys. La sentència publicada recentment estableix que els contribuents poden sol·licitar la devolució de l’impost, fins i tot si la liquidació és ferma, en casos en els quals han pagat més del que cal sense obtenir guanys per l’operació. Aquesta decisió obre la porta a la possibilitat de sol·licitar el reintegrament a través del procediment especial establert en la Llei General Tributària per a casos específics de declaració de nul·litat de ple dret.
Què és l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana?
L’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com la plusvàlua municipal, és un tribut local que grava la revaloració dels terrenys on estan situats els immobles. Depenent del municipi, el contribuent pot autoliquidar l’impost o ésser l’Ajuntament l’encarregat de cobrar-lo. Aquesta diferència és crucial, ja que en el primer cas el contribuent té un termini de quatre anys per a reclamar en cas de discrepància, mentre que en el segon cas el termini es redueix a un mes. Després d’aquest període, la liquidació es considera ferma i més difícil d’impugnar.
Un recorregut per les sentències passades
Per a comprendre el significat de la recent sentència del Tribunal Suprem, és necessari retrocedir uns anys i analitzar les decisions judicials prèvies. En 2017, el Tribunal Constitucional va determinar que la plusvàlua municipal no podia ser exigida si no s’havia generat un augment de valor en l’operació. Això significa que aquells que venien una propietat amb pèrdues no estaven obligats a pagar l’impost. En 2019, una altra sentència del Tribunal Constitucional va establir que la quota de l’impost no podia excedir el benefici obtingut en la transacció. A la fi de 2021, es va declarar la inconstitucionalitat de la base de càlcul de l’impost, la qual cosa va obligar el legislador a dissenyar un nou sistema.
Canvis en la jurisprudència
Fins al moment, la doctrina jurisprudencial impedia la possibilitat d’impugnar una liquidació ferma quan s’havia pagat l’impost sense obtenir guanys, a causa de la falta d’un mecanisme de revisió d’ofici en la Llei General Tributària. La recent sentència del Tribunal Suprem revisa aquesta jurisprudència en determinar que les liquidacions fermes per plusvàlua en les quals no s’hagi produït un augment de valor dels terrenys són nul·les de ple dret. A més, al no existir limitació d’efectes, es pot aplicar l’article de la Llei General Tributària que permet la revisió d’ofici d’aquestes liquidacions, amb els interessos corresponents.
Implicacions i preguntes sense resposta
La sentència del Tribunal Suprem planteja algunes implicacions importants i deixa unes certes preguntes sense resposta. Per exemple, no s’aclareix fins a quin punt es pot retrocedir en el temps per a reclamar la devolució de l’impost. La sentència indica que s’ha de tenir en compte el temps transcorregut des que es va realitzar el pagament fins que se sol·licita la revisió, però no especifica un límit temporal concret.
Perspectives futures
Malgrat aquesta nova possibilitat de revisió de les liquidacions fermes per plusvàlua, és probable que la seva aplicació pràctica sigui limitada. Molts contribuents que van ser objecte d’aquestes liquidacions sense augment de valor dels terrenys ja hauran iniciat els procediments corresponents en el seu moment, sobre la base de les sentències prèvies, com la de 2017. A més, els procediments especials en l’àmbit jurídic solen ser excepcionals i poden enfrontar diversos obstacles en la seva tramitació.
La recent sentència del Tribunal Suprem afegeix un nou capítol al llarg i complex debat sobre l’impost de plusvàlua municipal. Encara que ofereix als contribuents una nova via per a reclamar la devolució de l’impost pagat en excés, la seva aplicació pràctica i les seves implicacions a llarg termini encara estan per determinar. Els canvis en la jurisprudència i l’evolució de la normativa tributària continuaran sent temes d’interès per a advocats, contribuents i autoritats fiscals en el futur.